Entrades

Cal dissenyar bé la pre-temporada esportiva?

/in , /by

Moltes vegades esperem a la proximitat de la temporada competitiva per començar a “entrenar bé” per arribar-hi en el millor estat de forma possible. Fins llavors, hem fet una pre-temporada destinada a acumular quilòmetres i més quilòmetres amb l’objectiu d’assolir una bona base de cara els entrenaments de qualitat que s’aproximen.

Però, tothom i en totes les modalitats esportives cal seguir aquest tipus de planificació?

Bompa, et al. (2019) diferencia dues sub-fases dins en la pre-temporada. En la primera, o sub-fase general, l’entrenament ha d’anar dirigit a desenvolupar una bona base fisiològica que ens permeti, en la segona sub-fase o sub-fase específica, incidir sobre aquelles capacitats requerides en el nostre esport.

El mateix autor, basant-se en el principi de la individualització de l’entrenament, concreta que la durada de les fases i les càrregues d’entrenament han d’estar ajustades i adaptades al ritme d’assimilació de l’esportista.

Per aquest motiu, és convenient fer un seguiment adequat de la progressió de l’entrenament i de l’assimilació de les càrregues proposades. Macdougall, et al. (1991) ja indicava la importància de realitzar tests fisiològics per, entre altres coses, poder prescriure individualment l’entrenament, poder determinar si el programa d’entrenament està essent efectiu o no i per donar-nos informació sobre l’estat de salut de l’esportista.

Així doncs, depenent de les característiques fisiològiques, la vida esportiva i de les particularitats de la modalitat esportiva per la que s’entrena, els continguts de les càrregues d’entrenament seran diferents al llarg de tota la temporada esportiva. Des del primer dia de la pre-temporada fins l’última competició abans del període de transició o de descans.

Referències bibliogràfiques:

Bompa, T. O., & Buzzichelli, C. (2019). Periodization-: theory and methodology of training. Human kinetics.

MacDougall, J. D., & Wenger, H. A. (1991). Physiological testing of the high-performance athlete. Champaign, Ill.: Human Kinetics Books.

Previsió de temes pel mes de juliol

/in , /by

Ja tenim el curs en dansa i ja us podem oferir el conjunt de paquets, amb els temes corresponents, que impartirem durant el mes de juliol.

Ja us podeu inscriure als paquets 2 i 3 que engegarem durant el mes de juliol.

En el paquet 2 hi entren els temes d’electricitat, hidràulica i cartografia.

Els temes corresponents al paquet 3 són: Naturalesa del foc, Agents extintors i meteorologia.

Recordeu que a la nostra pàgina web hi trobareu més informació i qui s’apunti a dos o més paquets gaudirà de descomptes en la tarifa de la preparació física.

Per més aclariments us podeu podeu posar en contacte amb nosaltres a oposicions@zona7.cat.

 

Inici paquet 1: Mecànica, física i atenció sanitària el 6 de juliol

/in /by

El proper dilluns 6 de juliol iniciarem amb el curs on-line de preparació de les oposicions de Bombers amb el primer paquet de temes, que inclou: Mecànica, física i atenció sanitària.

Degut a la proximitat de la data de la primera prova de la propera oposició, ens posem mans a l’obra i comencem amb el primer paquet de temes: Mecànica, física i atenció sanitària.

Les dates seran els propers 6, 7, 8 i 20 de juliol de les 18 a les 20h.

Si per algun motiu no podeu estar presents en alguna de les sessions comenteu-nos-ho i mirarem de trobar una solució: oposicions@zona7.cat

Per inscriure-us i per més informació podeu anar al següent enllaç: https://www.zona7.cat/oposicions/

Al llarg d’aquesta setmana publicarem les dates dels temes que s’impartiran durant el mes de juliol.

Les inscripcions per aquest primer paquet les podeu fer fins el dissabte 4 de juliol a les 23:59h.

No deixeu passar l’oportunitat de fer l’accelerada final per afrontar la prova teòrica!

S’han de fer sèries per entrenar?

/in , /by

És molt habitual en el món de l’entrenament parlar de fer sèries, però tothom ha de fer sèries? Aquesta pregunta en algun moment o altre tothom se l’ha fet, i primer de tot hem de tenir clar perquè entrenem, o dit d’una altra manera, quin és l’objectiu.

Com passa amb la majoria de coses a la vida, tot necessita un ordre, i temporitzar l’entrenament ens ajuda a saber què hem de fer i en quin moment ho hem de fer. La sistematització adequada d’aquesta organització i el contingut o mètode d’entrenament a utilitzar, està basat en el principi de l’entrenament (Billat, 2002). Un d’aquests principis és l’estímul efectiu, és a dir, realitzar un esforç prou intens per a desencadenar uns processos adaptatius. Aquest estímul ha de ser prou específic per aconseguir l’objectiu marcat en cada moment (Martin et al., 1991). Per tant, hem de tenir clar que perquè un estímul sigui efectiu, ha d’anar determinat pels paràmetres de l’esforç: Intensitat, duració, densitat, amplitud (repeticions) i freqüència. Tots aquests efectes en l’entrenament, constitueixen el principi bàsic de l’entrenament (Hüter-Becker et al., 2006).

Un cop entès aquest concepte, cada persona ha de fer la reflexió de quant temps disposa per entrenar, ja que no serà el mateix entrenar dos cops per setmana, que cada dia de la setmana. Possiblement, una persona que té dos dies per entrenar, amb el sol fet de sortir ja genera suficients estímuls per provocar uns beneficis, o si té com a objectiu mantenir-se en forma, segurament fent exercici a baixa intensitat una estona en té suficient (Billat, 2002). Amb tot això ens referim a la importància que té la utilització del principi de la progressió i la individualització de l’entrenament. La progressió ens marcarà la necessitat d’incrementar la carga de l’entrenament, ja sigui per l’edat de l’individu, el moment de la temporada o fins i tot la capacitat d’assimilar la càrrega (Matveiev, 1989). Pel que a la individualització, consisteix a adaptar l’entrenament a les característiques de cada subjecte, com pot ser quant temps fa que està entrenant, quant de temps disposa per entrenar, salut, constitució física, etc. Com molt bé diuen Delgado i cols. (1999), no tothom ha de fer el mateix, cada pla d’entrenament s’ha d’adaptar a la persona i no la persona adaptar-se al pla d’entrenament.

Com a resum de les diferents reflexions esmentades anteriorment, hem d’haver entès que les sèries només ens serviran si sabem perquè les estem fent, i quin és l’objectiu que volem assolir amb elles. D’aquí sorgirà la següent pregunta: Totes les sèries són iguals?

 

Referències bibliogràfiques:

Billat, V. (2002). Fisiología y metodología del entrenamiento. De la teoría a la práctica (Vol. 24). Editorial Paidotribo.

Delgado, M. y cols. (1999). Entrenamiento físico-deportivo y alimentación. De la infancia a la edad adulta. Barcelona. Paidotribo.

Hüter-Becker, A., Schewe, H., i Heipertz, W. (2006). Fisiología y teoría del entrenamiento. Editorial Paidotribo.

Martin, D., Carl, K., i Lehnertz, K. (1991). Handbuch Trainingslehre. Schorndorf.

Matviev, L.P.( 1989).La Periodización en el Entrenamiento Deportivo. Madrid. INEF.

Planifiquem?

/in /by

Moltes vegades ens motivem per una cursa o ens marquem un objectiu per la temporada, ens posem a entrenar, quantes més hores millor i si, a sobre, puc fer-ho ràpid petant uns quants KOMs encara millor. Però això ens garantirà treure el nostre màxim rendiment el dia de la competició?

Entrenant sempre un munt d’hores i sempre amb intensitat ens pot portar a assolir un bon nivell de condició física, però també és probable caure en sobreentrenament i lesions, estancar-nos a un nivell i, fins i tot, cremar-nos i deixar l’esport.

Cada modalitat esportiva té unes necessitats i hem de generar en l’organisme les adaptacions necessàries per fer-lo el més eficient possible.

Aquestes adaptacions no són immediates, sinó que es requereix d’un temps, s’han de planificar per, per exemple, crear més mitocòndries, millorar la capil·larització, especialitzar les fibres musculars o utilitzar eficaçment el metabolisme energètic requerit.

Durant els mesos de pretemporada és quan hem d’incidir sobre diferents paràmetres que ens permetran rendir més i millor durant la temporada de competicions.

Dient-t’ho d’una altra manera, l’objectiu d’una bona planificació és crear les adaptacions necessàries perquè l’organisme pugui rendir el més eficientment i eficaç en la nostra modalitat esportiva, minimitzant el risc de lesions i arribant al punt òptim de forma a les competicions més importants de la temporada.

En l’actualitat hi ha diversos tipus de planificacions, en funció de les característiques i nivell de l’esportista, modalitat esportiva i número i distribució de les competicions al llarg de la temporada, però aquest tema el tractarem en un altre article.

Si ja estàs pensant en la propera temporada seria el moment d’anar planificant i començar a construir la base que et permetrà arribar a la primavera en les condicions òptimes per rendir al màxim i suportar la dura temporada que hauràs de fer front.

A Zona7 et podem ajudar i guiar en la teva temporada esportiva d’una manera intel·ligent, sigui de l’esport que sigui. Consulta’ns sense compromís i t’informarem de tot el que necessitis.